El passat 14 de gener es va celebrar el tercer aniversari de l’accident al reactor químic de la planta de derivats de l’empresa IQOXE, ubicada al polígon Entrevies de Tarragona. L’accident, en què van morir tres persones, dos treballadors i un veí de Torreforta, va ser provocat per un error de càlcul i la supressió de les mesures preventives i de seguretat mentre es fabricava MPEG 500, un producte fet amb metanol i òxid d’etilè.

La campanya digital #TuTambeHoRespires, basada en una investigació realitzada per PortaEnrere, posa de manifest a través de 4 vídeos divulgatius que IQOXE és l’únic productor a tot l’Estat espanyol d’òxid d’etilè, un compost químic que és necessari i estratègic per a tot el sector químic. És inodor i incolor, però cancerigen. Des de Cel Net es denuncia que es fabrica massa a prop de nuclis poblats, com la Canonja, que és a 500 metres de l’empresa, i que, tanmateix, a Catalunya, les emissions no estan regulades per cap legislació.

Tampoc ofereixen seguretat els sensors d’òxid d’etilè que la conselleria d’Interior ha d’instal·lar 3 anys després de l’accident, assegura Cel Net, perquè seran sensibles a concentracions mínimes 90.000 vegades superiors a les considerades saludables per la vida humana.

A IQOXE, s’hi generen pèrdues en la producció que són emeses constantment a l’aire, el mar i la terra. En dades de l’any 2018, les pèrdues d’un 2% en una producció de 140.000 tones d’òxid d’etilè van ser de prop 2.800. Una quantitat que, en comparació amb la fàbrica més productora dels Estats Units, que fabrica quatre cops més compost, 560.000 tones, i n’emet 28, representa cent cops més volum de contaminació.

La proximitat a les plantes productores d’òxid d’etilè incrementen el risc de patir càncer entre 4 i 10 vegades, segons un l’EPA, l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, referència mundial en l’estudi i el control de la indústria petroquímica. L’exposició a aquest compost està relacionada amb el càncer de laringe i el limfoma no hodgkinià, patologies que, segons un estudi de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, a la província de Tarragona s’han vist concentrades al sud del Camp de Tarragona.

A més, les dades de l’EPA sobre l’abast de la contaminació són esclaridores. Per tant, per a la plataforma, no es pot considerar la contaminació descontrolada, desconeguda i perpetuada amb impunitat durant més de 50 anys un problema local que afecta només el Camp de Tarragona.

Per tot això, la Plataforma reclama amb més urgència que mai que s’apliquin les següents mesures:

  • Mesurar de forma automàtica l’òxid d’etilè a tots els punts de mesura de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Tarragona, Vila-seca i La Canonja.
  • Introduïr un segon punt de mesura a Constantí, a la zona sud-oest del poble, i afegir-ne un altre a Tarragona, al Serrallo i la Part Baixa de la ciutat, una zona propera a la indústria i d’entrada a Tarragona.
    Reubicar els punts de mesura a Tarragona (Sant Salvador) i el Morell.
  • Mesurar l’1.3 butadiè de forma automàtica a tots els punts de mesura al voltant del Polígon Nord: El Morell, Constant, Puigdelfí, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp.
  • Mesurar el Benzè de forma automàtica a les estacions que ho estan fent de forma manual: El Morell, Puigdelfí, Reus, Tarragona, Vila-seca i la Canonja.
  • S’han de publicar tots els mesuraments manuals al portal digital de Medi Ambient de la Generalitat, tal com es fa amb els mesuraments automàtics el dia d’avui.
  • Situar punts de mesura als municipis del Camp de Tarragona que no en tenen: La Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, La Selva del Camp i el Rourell.
  • Establir protocols de comunicació obligatòria de tots els incidents químics independentment de la seva gravetat, per poder-hi actuar amb celeritat. Avui en dia, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica al Camp de Tarragona no està capacitada per valorar ràpidament aquesta gravetat, fent imprescindible tota comunicació.
  • Aclarir si la Generalitat té accés a les dades mesurades pel sensor ubicat al Port de Tarragona, de titularitat estatal. En cas negatiu, establir un protocol de col·laboració perquè aquestes dades puguin ser valorades a l’hora d’establir els riscos químics.

Plataforma per aturar i controlar el creixement de la indústria contaminant del complex petroquímic de Tarragona.

Comparte: