El Maresme Film Festival comença aquest dissabte a la Sala Mozart de Calella i el director de cinema Vicent Monsonís hi presentarà “La invasió dels bàrbars”, la seva última obra. És una denúncia del franquisme i una reflexió sobre el silenci històric, la justícia i l’obligació de recordar la història.
Vicent Monsonís
Per què li crida l’atenció l’obra de teatre que és l’origen de la pel·lícula? Pot explicar com té la idea?
L’autor de l’obra de teatre, Chema Cardeña, i jo, som molt amics. Jo he col·laborat sovint amb la seua companyia, ARDEN PRODUCCIONES, i ells amb mi. De fet, aquesta és la tercera obra de teatre de Chema que adapta al cinema després de «Matar al Rey» (en castellà) i «Un cercle en l’aigua» (en català). El què m’agrada de Chema és que té uns coneixements històrics vastíssims i sempre aprofita la història per parlar del present.
Què li va agradar?
Ell fa una cosa amb la qual em sent molt identificat que és contar la història des del punt de vista dels qui la van perdre, no dels vencedors. Així, les seues obres són sempre interessants i reivindicatives. Jo vaig assistir a l’estrena de “La invasión de los bárbaros” el gener de 2020 a la Sala Russafa de València, i només veure l’obra li vaig dir a Chema que s’havia d’adaptar al cinema. Ell em va passar el text teatral i em va dir: això és cosa teua.
De la idea per una pel·lícula a poder-la estrenar hi ha molt de temps i feina. Què ha estat el més complicat durant tot el procés?
El més complicat, quan treballes des de la perifèria de la perifèria… és sempre trobar el finançament. Si eres un productor independent valencià, vols liderar el projecte i vols rodar en català… tens tots els punts perquè ningú no et faci cas.
Algunes distribuïdores no han donat suport perquè consideraven que el tema ara no tocava. Això és possible el 2025? Hi veu alguna cosa més al darrere?
Suposa que les distribuïdores, com les plataformes i les televisions, tenen el seu ecosistema propi de productores i contactes i els resulta molt difícil obrir-se a gent nova, que no coneixen. Jo no soc nou en la producció i la direcció, però sí que m’he entestat a treballar des de València i per a consolidar una cinematografia realment valenciana, que a la fi acabaria sent competidora de les cinematografies més o menys «establertes». I després estan les modes i l’star system. Existeix la idea que la gent va al cinema per veure actors i actrius conegudes sobretot de la TV, i moltes cadenes i distribuïdores rebutgen les pel·lícules en les quals consideren que no hi ha «estrelles», és a dir, actrius i actors mediàtics (que no són necessàriament millors).
Deien que la memòria històrica no interessa…
Potser alguns han sigut sincers en dir que la temàtica no els convenia, o potser és el fet que no tenim noms «famosos» en el càsting, o simplement que no els va bé afegir al mercat una producció que potser farà competència a aquelles en les quals tenen posats els seus interessos econòmics. Sigui com sigui, hem rebut en massa ocasions l’excusa de què la Memòria Històrica no interessa, però jo penso exactament el contrari, crec que interessa més que mai, i així ens ho demostra la reacció del públic. Però bé… diuen que els diners són covards… no és així?
Al contrari, sembla un tema actual perquè últimament hi ha un cert blanquejament del franquisme.
Exactament. Francesc Viadel va definir la frase com «un contundent al·legat en contra del feixisme, però sobretot una bona pel·lícula». En eixa frase es resumeix molt acuradament el que hem intentat fer amb aquesta producció. M’agrada subratllar allò de «sobretot una bona pel·lícula» perquè penso que ningú que la vegi ens podrà acusar de fer demagògia o un pamflet. Hem contat una història, amb honestedat i amb una qualitat tècnica i artística comparable a la de qualsevol pel·lícula actual… però a més, amb contingut. Per a mi és important que les pel·lícules diguin alguna cosa, que siguin Cultura, que porten càrregues de profunditat que facin pensar a la gent i que no siguin només entreteniment o anestèsia mental.
Per què creu que un sector de la joventut pensa ara que al franquisme es vivia millor? Com s’ha arribat fins aquí?
Qui pensa que amb el franquisme es vivia millor només ho pot fer per dos motius… o perquè efectivament ve d’una família privilegiada dels qui se n’aprofitaren del saqueig, la repressió i la corrupció per enriquir-se i viure una vida de privilegis… o per absoluta ignorància i desconeixement de la realitat històrica. La major part del jovent que diu aquesta bestiesa de què amb Franco es vivia millor no sap del que parla i té una imatge del franquisme manipulada pels mitjans de comunicació i la propaganda d’eixes elits que van viure tan bé i que encara avui dia són els propietaris dels grans mitjans de comunicació. A més, la República, la guerra i el franquisme mai no han estat als programes educatius espanyols i això ha ajudat a augmentar el desconeixement de la mateixa història.
Com recomanaria a la gent jove perquè vagi a veure la teva pel·lícula?
Els diria que en lloc d’anar a classe d’història, que s’acosten al cinema a veure-la i la comenten després amb els seus companys, professors i familiars. La història és una assignatura que molts estudiants troben avorrida, fins que els fas veure que es pot aprendre molta història amb ajuda de novel·les i pel·lícules. En el cas de “La invasió dels bàrbars”, crec que els sorprendrà descobrir com de connectat està el passat amb el present i quantes coses ens han amagat des del poder perquè no coneguem la nostra pròpia història. La gent jove que ha vist la pel·lícula sempre ha reaccionat d’una manera molt positiva amb la sensació d’estar descobrint una part de la seua pròpia història de la qual no els havien parlat. Sense anar més lluny… Algú s’imaginava que la burgesia valenciana organitzés recepcions i dinarots per a jerarques de l’exèrcit nazi o recitals amb les joventuts hitlerianes? Doncs això va passar a València, i també a Barcelona.
Passant a temes més artístics, què li ha aportat Olga Alamán com a actriu?
Olga és una actriu d’un talent extraordinari. També és guionista i directora. Una dona de cinema total. Jo la conec des de fa molts anys, però mai no havia pogut treballar com ella. Va ser un suggeriment de Chema Cardeña, qui em va ajudar amb el càsting, i des del primer moment vaig tindre clar que Esperança havia de ser ella. Després, en llegir ella el guió, em va comentar que li tocava molt personalment perquè ella ve de família de represaliats pel franquisme. Ha compost un personatge ple de dignitat, força i sensibilitat. No imagino la pel·lícula amb altra actriu. Ella, i la resta de l’elenc, són un exemple de l’enorme talent que tenim a la nostra terra.
Quin recorregut té la pel·lícula per festivals.
El mateix motiu per rebutjar la pel·lícula que hem rebut de les distribuïdores, l’hem rebut de molts festivals. La temàtica… no tocava. Es veu que estan de moda altre tipus de produccions o de temàtiques. Tot i això, hem rebut molt bona acollida de part de festivals de Catalunya, i és Catalunya l’únic territori on tenim una distribuïdora compromesa. Potser vol dir alguna cosa, no creus? Cadascú que traga les seues conclusions. Pel que fa als festivals, vàrem estrenar al FICCAT, on ens donaren el premi del públic, i hem estat també a la setmana de Cinema independent de Girona, amb una menció especial de jurat. Ara visitarem el CLAM de Maresa, el SOM de Lleida, el Festival del Maresme de Calella i el FRONT de Roquetes. Ja veus que a Catalunya ens feu més cas que a casa nostra.
I a València i Barcelona quan s’estrena?
L’estrena comercial a València serà el dia 7 de novembre als Lys, i estrenarem a Barcelona el dia 14 als cinemes Girona. La nostra idea és fer estrenes consecutives per poder acompanyar la pel·lícula sempre que puguem perquè és una història que, segons hem pogut comprovar, arriba molt a la gent i el públic es queda amb ganes de comentar-la.
Sempre és complicat, però quins projectes tens al cap, quina serà la teva pròxima pel·lícula?
Tinc un milió de projectes, però també un milió de dubtes i de problemes de poder tirar-los endavant. Com t’he dit abans, la meua intenció és treballar des de València per poder ajudar a construir una cinematografia valenciana, és a dir, contar les nostres històries, amb la nostra gent i en la nostra llengua. La meua aspiració és també el meu càstig, perquè a la nostra terra voler treballar per la cultura i la llengua no està valorat, ans al contrari, està penat. Jo tinc projectes que conten la nostra història, la nostra terra i la nostra política. Parlo d’història, de la llengua, de la repressió franquista o de la corrupció política, tinc per a triar. Però sé, certament, que no tindré les ajudes o el suport necessari per a tirar-los endavant.
És inevitable parlar amb vostè de les agressions a la unitat de la llengua al País Valencià. En quin moment estem en aquest tema?
Hi ha una dita valenciana que diu «de fora vindran que de casa ens trauran». Doncs eixa és la sensació. L’energia desplegada contra la nostra llengua (contra el català que parlem al País Valencià i que nosaltres anomenem «valencià») és tan forta que gairebé ens fa sentir forasters en la nostra pròpia terra. No s’ataca només la unitat de la llengua, sinó el mateix ús i coneixement de la llengua. Com a exemple, la televisió valenciana ha declarat, sense gens de vergonya, que a partir d’ara ja no doblaran sèries ni pel·lícules al valencià i que donaran més espai al castellà que al valencià en la programació «per motius d’audiència». Com diu un dels personatges de la pel·lícula… «Volen un país d’analfabets».

El Maresme Film Festival aixeca el teló amb una inauguració de cine per celebrar la seva 10a edició

El Maresme Internacional Film Festival celebra deu anys de cinema, cultura i emocions amb una inauguració espectacular que transformarà Calella en un autèntic plató de pel·lícula. El dissabte 25 d’octubre, la ciutat viurà una tarda i nit plenes d’activitat, música, màgia i cinema per donar el tret de sortida a una edició que promet ser històrica.

La jornada començarà a les 17.00 h amb una cercavila temàtica de Harry Potter que omplirà els carrers de màgia i fantasia, amb la col·laboració especial de la Colla de Geganters de Calella. Com a fet destacable, es vestirà un dels gegants de Harry Potter per encapçalar la cercavila. El recorregut anirà de la Sala Mozart fins a la Plaça de l’Ajuntament i tornarà a la Sala Mozart, en un trajecte ple d’encant i esperit cinematogràfic. Oberta a tothom que vulgui venir disfressat de l’univers Harry Potter i passar una bona estona.

Maresme Film Festival

A les 18.30 h, la Sala Mozart es convertirà en un escenari ple d’energia amb el musical “El Poble Gris”, una producció vibrant del CCR de Pineda que combina música, dansa i emoció per recordar-nos el poder transformador de l’art i la cultura.

L’acte central arribarà a les 20.30 h, amb la Gala d’Inauguració de la 10a Edició del Maresme Film Festival, un moment carregat d’emoció i simbolisme que donarà el tret de sortida oficial a aquesta edició tan especial. Una gala plena de sorpreses, homenatges i moments per recordar.

Tot seguit, a les 21.00 h, es projectarà la pel·lícula “La Invasió dels Bàrbars” que competeix en la categoria Creative Rosebud. Comptarem amb la presència del director, Vicent Montsonís, i el productor, Norbert Llaràs. El film ens trasllada a dues èpoques paral·leles —la Guerra Civil i l’actualitat— per seguir la història d’Esperança, una jove conservadora del Museo del Prado interrogada per la desaparició d’un quadre que un coronel vol confiscar, i la de la seva neta Aurora, que vuitanta anys després busca les seves despulles en una fossa del franquisme. Amb una posada en escena elegant i un relat que connecta passat i present, La Invasió dels Bàrbars ens recorda que els conflictes humans, tot i el pas del temps, sovint continuen sent els mateixos.

I per tancar aquesta jornada única, a les 23.00 h arribarà la gran Festa del 10è Aniversari, amb una sessió DJ de bandes sonores al Legends Calella. Una nit pensada per celebrar una dècada de cinema amb ritme i passió.

Deu anys després del seu naixement, el Maresme Film Festival consolida la seva aposta pel talent, la creativitat i la passió pel cinema, amb Calella com a epicentre cultural i el Maresme com a territori cinematogràfic de referència.

Màgia, música, cinema i festa… El Maresme Film Festival comença. I ho fa en gran.

Periodista en  | Web |  Otros artículos del autor

-

Comparte:

Te puede interesar

9 de enero de 2015

Fury (Corazones de hierro, David Ayer, 2014)

6 de noviembre de 2023

«Creatura» triunfa en el Calella Film Festival

28 de septiembre de 2015

Irrational man (Woody Allen, 2015)