Són molts anys venent Barcelona com a «aparador mundial» i sent «la millor botiga del món» a través de macroesdeveniments com el MWC que converteixen la ciutat en un focus elitista i excloent que mira en bons ulls el capital estranger i guarda un bon lloc al turisme massiu.

La Barcelona del Mobile World Congress és l’herència de Trias, Colau, Maragall i Collboni. És la Barcelona dels diners públics per generar beneficis privats, de l’explotació d’un model turístic fallit, de la indústria extractiva i de l’espoli. La Barcelona que normalitza la presència borbònica i la tecnologia de la vigilància. I, per garantir que tot això passi, és també la Barcelona de la precarietat laboral que en aquesta edició ha arribat fins i tot a causar la mort d’un treballador de 21 anys.

Ni riquesa ni ocupació, explotació dels barris

L’excusa d’invertir capital estranger a Barcelona per generar riquesa i ocupació laboral que fa tant que dura no és vàlida. Aquesta estratègia neoliberal no està orientada ni planificada per respondre a les necessitats socials, sinó per afavorir els grans capitals privats. Mentre precaritza i exclou a aquelles persones que queden fora dels grans circuits econòmics, qui es beneficia a banda de les grans empreses multinacionals son el sector turístic de l’hostaleria i restauració de luxe. Podem afirmar la mala qualitat de l’ocupació quan veiem que aquesta és temporal i intensificada. Les jornades varien de 8 a 16 hores i sumen dobles jornades contínues. Argumentat per la tipologia de feines, des de muntatge a control d’accessos, neteja o xofers, qui hi ha darrere de l’organització del Mobile World Congress aguditza la divisió sexual del treball. Els homes munten, gestionen i acorden i les dones ofereixen propaganda i poc més.

Com dèiem abans, també podem afirmar la mala qualitat de l’ocupació quan, com dèiem, durant el muntatge d’aquest macroesdeveniment un treballador ha mort de l’empresa ArtLogic mentre descarregava material pesat d’un camió. Malgrat s’afirma que els protocols han funcionat bé i la Generalitat del Govern de Catalunya ha obert un procés per clarificar el succeït amb Inspecció de Treball, casos com aquest posen de manifest la precarietat existent que ofereixen espais com el MWC. Ens sumem així a les reivindicacions dels col·lectius, sindicats i associacions del sector dels tècnics de l’espectacle, i companys de la víctima que denuncien precarització de les feines de muntatge i la manca de formació en riscos laborals. Tot i aquesta mort, el ritme de treball ha estat el mateix. L’Associació de Tècnics de l’Espectacle de Catalunya (ATECAT) també denuncia públicament que “aquest tipus d’esdeveniments impliquen una estructura laboral precària que passa per sobre de les nostres vides, sense tenir ni la més mínima consideració d’aturar la producció després d’un accident mortal”.

La fantasia de la tecnologia com a eufemisme d’estabilitat

Però la idea que es ven i la que molts dels mitjans de comunicació s’entesten a difondre no és aquesta. L’oportunitat de conèixer les novetats tecnològiques, el volum de diners ingent que es mou en aquest sector i la idea de la ciutat com el nou hub tecnològic i empresarial del sud d’Europa guanyen pes davant el qüestionament de la creació d’una ciutat promotora de grans empreses multinacionals, on prima la transferència de diners públics a mans privades i on no importa que la qualitat de l’ocupació sigui nul·la.

Qui hi ha darrere de tot això a escala privada? L’herència ve de la plataforma empresarial «Barcelona Global», un lobby empresarial de Barcelona que pacta amb l’Ajuntament l’estratègia de «Barcelona Creixement». Aquesta plataforma la conformen, entre d’altres: Abertis, Agbar, Agrolimen, Applus, Banc Sabadell, Círculo Ecuestre, Cuatrecasas, Deloitte, ESADE, IESE, Fira de Barcelona, Freixenet, GBS FInanzas, Grupo Godó, Media Planning, Puig, SABA.

Sense anar més lluny, una de les darreres accions comunicatives que han fet ha estat la promoció continua del Mobile World Capital Barcelona, «una iniciativa que impulsa el desenvolupament digital de la societat i ajuda a millorar la vida de les persones a escala global». En una nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Barcelona, aquests asseguraven que «amb suport públic i privat», el MWCapital centra la seva activitat en quatre àrees: l’acceleració de la innovació mitjançant l’emprenedoria digital; la transformació de la indústria mitjançant la tecnologia digital; el creixement del talent digital entre les noves generacions i els professionals; i la reflexió sobre l’impacte de la tecnologia a la societat.

A més, paral·lelament, amb dades de l’informe de Tech Hubs Overview, asseguren que al Principat els hubs tecnològics generen 15.000 llocs de treball perquè el MWCapital és fundador de 4 Years From Now (4YFN), la plataforma de negocis per a la comunitat de startups present a tots els esdeveniments de MWC a tot el món.

Ampliant la mirada a tot el hub tecnològic existent i no només de tecnologia mòbil, de cara a 2025, estimen una previsió de 20.000 llocs de feina i un creixement de fins als 2.000 milions d’euros de facturació anual. Aquestes dades les extreuen segons els càlculs de les empreses i de Barcelona Digital Talent.

La pregunta que ens fem de nou és per a qui son aquests beneficis i perquè se segueix aprofundint en la idea de la Barcelona multidisciplinar com a pol d’atracció per a capital estranger i en la Barcelona que ocupa els barris per a voluntats privades. I és que el 46% dels hubs tecnològics se situen al barri del 22@ a Sant Martí-Poblenou sent «l’arribada de talent internacional» a aquests el que més es destaca, ja que ressalten que quatre de cada deu assalariats son estrangers.

No volem seguir perpetuant una ciutat que atrau i es dedica als interessos de les grans empreses mentre precaritzen les condicions materials, de vida i laborals de la població, reprodueixen la divisió sexual del treball i evidencien l’orientació d’estratègia econòmica neoliberal de l’Ajuntament de Barcelona.

No volem ser un hub d’oficines a vista de dron. Ni benefici privat, ni precarietat laboral, ni normalització borbònica, ni apologia de la indústria extractiva i de l’espoli. Cal crear un nou model de ciutat que acabi amb la Marca Barcelona. Cal una alternativa real a les polítiques excloents i insostenibles de Trias, Colau, Collboni i Maragall. Cal una alternativa que faci efectiu el dret a la ciutat. La ciutat és de les veïnes i veïns, no dels poders econòmics.

Volem una ciutat amb lloguers assequibles i feines dignes tot l’any. Volem ser una ciutat per viure-hi.

Tombem la ciutat dels voltors.
Recuperem la Barcelona dels barris!

És l’hora de fer front a aquest model de Barcelona excloent i insostenible. És l’hora de plantejar alternatives que facin efectiu el dret a la ciutat! ✊ 🏳️‍🌈

Comparte: