{"id":1822,"date":"2012-06-06T15:30:41","date_gmt":"2012-06-06T15:30:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistarambla.com\/i-del-no-res-tot-i-postmortem\/"},"modified":"2021-05-20T19:45:03","modified_gmt":"2021-05-20T17:45:03","slug":"i-del-no-res-tot-i-postmortem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistarambla.com\/en\/i-del-no-res-tot-i-postmortem\/","title":{"rendered":"‘I del No-res, tot i Post Mortem’"},"content":{"rendered":"

\"alt\"I del No-res, toti PostMortem<\/em> s\u00f3n dos poemes llargs, m\u00f2bils, canviants, no finits, gaireb\u00e9 improvisats, urgents, que potser deixen de ser, fins i tot, un poema. Podr\u00edem qualificar-los de reflexi\u00f3 cr\u00edtica escrita en vers, o d’un assaig d’all\u00f2, de tot all\u00f2, que podria Ser i\/o Esdevenir; Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n un cant o c\u00e0ntic inevitablement l\u00edric, i una provatura, i una necessitat, i una evocaci\u00f3, i segurament, tamb\u00e9, un desig.<\/p>\n

Un desig que camina paral\u00b7lelament a aquests mots que s’interpel\u00b7len i avancen sense punts suspensius ni la rigidesa d’unes guies excessivament definit\u00f2ries; tot com una mena de re-apropiaci\u00f3 d’espais i verbs que ens re-situen a l’ombra del gest\/fet\/lloc d’on no hem marxat mai i que sempre hem reconegut. I com que la radicalitat s’allunya de les prestatgeries mortu\u00f2ries de qualsevol cementiri, s’hi respira pensament i literatura, poesia i viol\u00e8ncia, concreci\u00f3 poc realista i simbolisme com\u00fa, tot amb absoluta coher\u00e8ncia no-coherent per convicci\u00f3 i amb gran desmesura dubitativa.<\/p>\n

Malgrat que segurament totes aquestes afirmacions s\u00f3n f\u00e0cilment q\u00fcestionables i \u00e0dhuc rebatibles. I un llibre nom\u00e9s \u00e9s aix\u00f2. Un llibre. I aquest pret\u00e9n compartir totes les met\u00e0fores quotidianes d’aquest Art de Viure en rebel\u00b7li\u00f3 contra l’emmetzinament i la grisor que l’Imperi ens imposa llaurant llavors d’espectacle, usura i subordinaci\u00f3 mesella.<\/p>\n

Lluny de la resist\u00e8ncia i ben a prop de totes les possibilitats possibles. Ben poc i tant, que aqu\u00ed ho deixem. Que vol dir que aqu\u00ed comen\u00e7a. I com b\u00e9 diu en Carles Hac Mor: Aquest poema no vol dir res, i tanmateix ja ha dit massa.<\/p>\n

El llibre comptar\u00e0 amb dos poemes-pr\u00f2leg de Gerard Horta i de Carles Rebassa i els dos poemes riu de David Ca\u00f1o amb il\u00b7lustracions de Pep Boatella.<\/p>\n

BIOGRAFIES<\/strong><\/p>\n

David Ca\u00f1o (Olot, 1980). Com a poeta ha estat guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2007 per \u00abBarcelona\u00bb (Editorial Galerada, 2007) i amb el Premi Vila de Lloseta 2009 per \u00abHe vist el futur en 4D\u00bb (Editorial Moll, 2009). Tamb\u00e9 apareix a les antologies po\u00e8tiques \u201cNing\u00fa no ens representa. Poetes emprenyats\u201d (Setzevents, 2011), \u201cPrice i cia\u201d (Pont del petroli, 2011) i \u201cPoetes a la xarxa\u201d (Poems amp;amp; Blogs, 2010). En aquests darrers anys ha realitzat desenes de recitals arreu dels Pa\u00efsos Catalans, ja sigui en solitari o acompanyant el cantautor Cesk Freixas amb l’espectacle po\u00e8tico-musical \u201cVers la veu la teva paraula\u201d. Tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat, o col\u00b7labora, en diverses publicacions entre les quals destaquen Benzina, La Directa, L’Accent i Illacrua.<\/p>\n

Carles Rebassa (Palma, 1977). Ha publicat \u201cRequiescat in pace\u201d (1998), juntament amb Pere Perell\u00f3, \u201cPoema B\u201d (2006), i \u201cEls joves i les v\u00eddues\u201d (2006), obra guardonada amb el Premi Ausi\u00e0s March. Tamb\u00e9 ha participat al recull po\u00e8tic \u201cNing\u00fa no ens representa. Poetes emprenyats\u201d (Setzevents, 2011). Ha treballat com a actor, dramaturg i constructor d\u2019escenaris per a la companyia Mag Teatre, amb la posada en escena d\u2019obres de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa i Ramon Llull, entre molts altres. Juntament amb el m\u00fasic Toti Soler, ha presentat Un home reparteix fulls clandestins, espectacle po\u00e8tic basat en l\u2019obra de Joan Brossa; i amb la cantant Ester Formosa ha creat l\u2019espectacle Deu catalans i un rus. Ha col\u00b7laborat amb Biel Mesquida en la preparaci\u00f3 d\u2019Auca, un gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic basat en el poema del mateix t\u00edtol de Bartomeu Rossell\u00f3-P\u00f2rcel. Recentment ha acabat la seva recerca sobre la vida i l\u2019obra del poeta Blai Bonet: Mite i pols de Blai Bonet i actualment treballa en la novel\u00b7la Prometeu vist de mil maneres.<\/p>\n

Gerard Horta(Barcelona, 1962). Ve\u00ed de Nou Barris (Barcelona) des de fa un parell d\u2019anys, treballa com a professor lector al Departament d\u2019Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Ha publicat quatre llibres d\u2019antropologia i, malgrat que no es considera poeta, tamb\u00e9 ha publicat els poemaris Queda\u2019t a Macau i apr\u00e8n-ne! (L\u2019Aixernador, Argentona, 1991); L\u2019erecci\u00f3 de l\u2019instint espiritual (o l\u2019amor dels trobadors) (L\u2019Aixernador, Argentona, 1995); Nit a Chiapas (Edicions 62, Barcelona, 2000), i Balada de l\u2019holand\u00e8s errant Fauleta per a quasi-cad\u00e0vers. Amb el potent\u00edssim grup de rock Triulet ha musicat i representat la Balada…, de la qual se n\u2019ha fet el CD corresponent, que ha estat medi\u00e0ticament silenciat com cal. Un dia d\u2019aquests fundar\u00e0 un grup religi\u00f3s de caire apocalipticista, per tocar els collons.<\/p>\n